Castelló de Farfanya al segle XVIII

Juliol 17, 2010

Sèquies

Filed under: Llocs d'interès — Etiquetes: — Andreu @ 1:41 pm


EL SEGLER DE CASTELLÓ DE FARFANYA

El segler és l’encarregat de distribuir l’aigua per les diferents segles del terme, organitzant uns torns perquè tothom regui d’una manera ordenada, ja que hi ha diferents períodes per cada tipus de conreu: l’ordi, la vinya i les oliveres es poden regar cada 45 dies.

Cada 15 dies es reguen: el panís i l’alfals. Els horts es reguen cada setmana.

Tots aquests controls els té apuntats en una llibreta.

Eines o màquines que utilitza pel treball

Amb un falçó i amb l’ajuda d’un bastó que té una forma especial, esbrossa les segles.

Cada any també s’ha de treure el llac (fang) que es va acumulant amb el temps. Aquesta feina es fa amb l’aixada.

Cal portar, naturalment, unes botes d’anar a regar.

Quant un pagès acaba de regar cal girar l’aigua cap a una altra segla o, si ja no ha de regar ningú més, cap al riu. Aquesta feina es fa amb l’ajuda de la pala (estellador).

Les segles tenen noms diferents: la peixera, la seglanova, la segla del Duc, que és molt important i s’anomena així pels Ducs d’Alba.

Font: ZER Serra Llarga (textos i tres fotos superiors)

Anuncis

Juliol 16, 2010

Palau dels ducs d’Alba

Filed under: Llocs d'interès — Andreu @ 1:53 pm

Palau dels Ducs d’Alba a Castelló de Farfanya

Palau setcentista ubicat a la plaça major de Castelló de Farfanya. La seva façana té  quatre balcons de ferro forjat i entre mig d’ells i l’escut heràldic. A l’extrem esquerre dels baixos de la casa, fent xamfrà amb el carrer posterior, hi ha la presó amb una porta petita i un artístic forrellat molt gruixut. Actualment és el local social del poble.

~

La presó

A l’extrem esquerre dels baixos de la casa dels Ducs d’Alba, i fent cantonada amb el carrer posterior, hi ha la presó; la porta que té és petita i sòbre per mitjà d’un artístic forrellat, molt gruixut i forjat amb ganes de tancar ben fort a tothom que hi havia a dins seu.

L’interior de la presó és tenebrós com la negror, humit i sense cap higiene; està partit en dues estances; l’última dels fons és la més tètrica. El seu aspecte treu totes les ganes de ser delinqüent per no haver d’anar a parar dins d’aquell cau tenebrós, que sembla el celler de la mort.

A les parets de la presó, hi podem observar un munt d’escriptures, dibuixos, i d’altres coses que els presoners escrivien per a passar l’estona, i per a deixar record, de que ells van ser allí.

Font: http://usuarios.multimania.es/castelloweb/la_preso.htm

Bloc a WordPress.com.