Castelló de Farfanya al segle XVIII

I. Introducció i fonts

I. INTRODUCCIÓ, FONTS I BIBLIOGRAFIA


1. INTRODUCCIÓ

L’objectiu del present treball d’investigació històrica és donar una visió, global i detallada, d’una comunitat rural de la Catalunya del segle XVIII: Castelló de Farfanya. Un poble situat actualment en la comarca de la Noguera, a uns vuit quilòmetres al nord-oest de Balaguer, capital comarcal, el terme municipal de la qual es limítrof amb el de Castelló de Farfanya.

Poblat ilergeta segons les Taules de Ptolomeu, fortalesa àrab durant quatre segles (com testimonien, encara avui, les ruïnes del castell), reconquerit l’any 1130 per Ermengol VI d’Urgell, colonitzat tot seguit i dotat d’una carta de població, Castelló de Farfanya arribarà al segle XVIII amb un vell bagatge històric que el seu títol de vila ve a recordar.

Durant el període estudiat, la vila i terme de Castelló estaven sotmesos al senyoriu jurisdiccional del Duc d’Alba, adscrits a l’Arxiprestat d‘Àger i pertanyeren successivament a la vegueria de Balaguer (com es llegeix encara en els documents cadastrals de 1716, 1717 i 1718) i (com a conseqüència de la Nova Planta que Felip V introduí a Catalunya pel decret de 16 de gener de 1716) al Corregiment de Lleida.

El propòsit inicial era intentar fer una història total de Castelló, sense donar una importància especial a cap dels segments en que correntment es divideix l’estudi d’una comunitat humana. Intentar fer una reconstrucció d’una comunitat rural del segle XVIII, formada fonamentalment per famílies que vivien de l’agricultura, suposava investigar el seu volum demogràfic, les seves activitats econòmiques, la distribució entre les famílies del principal mitjà de producció: la terra, o l’estratificació social d’aquestes famílies segons les seves propietats, nivell de vida, rendes. Però si les diferències socials podien estudiar-se a nivell de les famílies, cadascuna d’aquestes era també un món a analitzar: els pares i els fills, l’home i la dona, els mossos i les criades. Els aspectes més difícils de reconstruir serien els relatius a les mentalitats socials i individuals o a la vida quotidiana (analfabetisme, cultura, sexualitat, matrimoni, religiositat, costums col·lectius, heterodòxia, festes, conflictes socials, etc.)

Però aquest propòsit inicial va haver d’adaptar-se a les fonts històriques conservades. La més interessant – com a punt de partida- era el conjunt de documents conservats a la secció de Cadastre de l’Arxiu Històric Provincial de Lleida. El present estudi es basa, fonamentalment, en aquests documents cadastrals, amb un desig d’aprofitar-los exhaustivament. En aquest sentit, aquest treball es proposa valorar les possibilitats dels documents cadastrals con a font històrica, en els seus aspectes demogràfics, econòmics o sociològics.

Però el Cadastre plantejava una important dificultat: pel que fa a Castelló, els documents conservats sols arribaven a l’any 1746, malgrat que (com es veurà) fou durant la segona meitat de segle quan es degué produir el canvi realment històric en matèria demogràfica (i possiblement econòmica), com queda testimoniat en el Cens de Floridablanca de 1787.

Una segona dificultat: la font bàsica per a l’estudi demogràfic de l’època – l’arxiu parroquial – havia estat destruïda durant la guerra civil del 1936, la qual cosa obligava a reconstruir la demografia amb altres fonts, molt menys completes. A més, seria en l’arxiu parroquial on es guardarien els testaments de la primera meitat de segle, doncs als manuals notarials consultats d’aquesta època no he trobat cap d’aquests documents. A més, algunes referències procedents dels documents cadastrals indiquen que era el prevere regent de la cura de ànimes (no se l’anomena rector) qui redactava els testaments i es quedava copia del document: actuava, doncs, com a notari. Així, Anton Loret de Castelló de Farfanya del Archiprestat de Ager y en dit nom notari ordinari en dita Vila signava alguns papers solts que es troben en la documentació cadastral.

Pel que fa a l’Ajuntament de la vila, el seu arxiu no conserva documents anteriors al segle XIX, malgrat que alguns documents testimonien que l’arxiu municipal conservava – per exemple- còpies dels diferents quaderns de Cadastre. Així en un paper solt de 1749, el notari escriu que els regidors van treure, d’una arca de madera nogal, tres llibres corresponents als cadastres de 1736, 1740 i 1745 (aquest darrer desaparegut actualment). I un document notarial de 1778 fa referència a lo registre de las deliberacions de l’Ajuntament.

Els protocols notarials relatius a Castelló de Farfanya, han estat localitzats a l’Arxiu Notarial de Balaguer [*] [*], de propietat particular. Els documents notarials es troben dispersos en els manuals de diferents notaris, alguns d’ells del mateix Castelló i altres de Balaguer. Buidar tota aquesta nova font històrica representava una tasca que no entrava en els meus objectius, centrats inicialment en els documents cadastrals. Així doncs, els protocols notarials han estat utilitzats en el present treball com a complement d’alguns aspectes del Cadastre: corroborant, matisant, aprofundint o qüestionant algunes dades cadastrals. Quedant clar que l’aprofitament de les fonts notarials – amb una sorprenent riquesa de dades- pressuposa un coneixement previ del Cadastre, doncs aquest aporta una visió molt més global de la realitat.

Altres fonts documentals secundaries són els llibres de visites que es confeccionaven amb motiu del recorregut que l’arxiprest d’Àger feia per les parròquies de la seva jurisdicció: he localitzat els llibres corresponents als anys 1757 (Arxiu de la Col·legiata d’Àger) i 1783 (Arxiu Capitular de Lleida). També han estat aprofitades algunes dades procedents de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

Una darrera font d’informació -de natura merament complementària- és la comprovació sobre el terreny de les dades obtingudes a partir dels documents: un poble com Castelló que no ha conegut certs canvis radicals en la seva agricultura ni – en general- en la seva economia, conserva encara molts records vius del passat: els noms de les partides rurals, la xarxa de carrers que descriuen els primers cadastres, la situació dels antics molins i forns, el traçat de les sèquies, la geografia agrària, etc., són aspectes de la realitat del segle XVIII que encara es poden retrobar sobre el terreny o en la memòria de la gent. En aquest sentit, sobre el mapa 1/50.000 de l’Institut Geogràfic i Cadastral [*] [*]es reconeixen les dades aportades pels documents cadastrals que fan referència a la geografia física i humana de Castelló i el seu terme: toponímia rural, xarxa de camins, carrerades pel bestiar, sèquies principals, límits del terme municipal …

A part de la investigació dels documents inèdits, cal esmentar l’ús de la bibliografia, indispensable a l’hora de situar el poble estudiat en un marc històric o d’emprar els documents cadastrals.

Per què Castelló de Farfanya?. Tot poble, per petit que sigui, mereix un estudi del seu passat. Però, a més d’això, Castelló era – com es veurà al capítol dedicat a la demografia – un nucli humà de certa importància en l’època estudiada i en el marc de les terres de la Catalunya de Ponent, com també un dels principals contribuents per cadastre entre els pobles del Corregiment de Lleida. El present estudi pretén, doncs, contribuir al coneixement de la vida rural a la Catalunya del segle XVIII.

Un altre factor fonamental a l’hora d’escollir aquest poble fou que d’ell es conserva una quantitat important de documents cadastrals: juntament amb Agramunt, Anglesola, Linyola, Lleida, Tàrrega i Verdú, són les poblacions de les que més volum de papers cadastrals s’han conservat a l’Arxiu Històric Provincial de Lleida; volum que, com es veu, està en relació amb la importància socioeconòmica de cada població, ja que totes les esmentades eren ciutats o viles de certa importància dins les terres catalanes interiors en el segle XVIII.

2. ELS DOCUMENTS CADASTRALS

Ja que el present treball es fonamenta en els documents cadastrals, aquesta font mereix un estudi introductori especial. Els documents que sobre Castelló de Farfanya es conserven a la Secció de Cadastre de l’Arxiu Històric Provincial de Lleida poden classificar-se en tres tipus: vecindaris i altres quaderns relatius als anys 1716 – 1724, quaderns de Cadastre i papers solts.

2.1. Vecindaris i altres quaderns dels anys 1716 a 1724

Són els nou quaderns següents:

Un quadern sense títol que anomenaré Respostes Generals de 1716. Porta el següent encapçalament: Dia quinse de Juñy, mil setsents y setse; obtemperant lo Dr. Joseph Rubies de la Ciutat de Balaguer als ordes, y comissió, li fosieh feta y donada per lo Ilt. Sr. Dn. Joseph Patiñyo. Es tracta de les respostes al formulari de 32 preguntes (2) que – juntament amb altres formularis- la Superintendència va trametre a les capitals de vegueria, perquè fos repartit a les poblacions de la seva dependència, com a pas previ per l’execució del nou sistema fiscal: el Cadastre. Aquest quadern dóna un resum general dels grans temes que interessaven al fisc: cultius i nombre de jornals dedicats a cadascun, productivitat, preus, el delme i la primícia, cases, propietats del Comú, molins, caps de família i persones que depenien d’ells (és a dir, un vecindari), oficis i guanys de cadascun, individus que cobraven censals, etc.

Dos quaderns datats a juny de 1717 que porten, respectivament, els encapçalaments següents: Repartiment personal de Castelló de Farfanya i Vecindari de Castelló de Farfanya. Ambdós quaderns són complementaris: el primer informa de l’activitat econòmica del cap de família, anotant el guany diari en el cas dels jornalers i dels que tenien activitats artesanals o facultats; el segon quadern enumera els diferents membres de cada família de Castelló, començant pel cap i seguint amb la muller i fills, els altres parents i els mossos i criades, indicant el seu nom, edat i parentiu amb el cap de família.

Un Vecindari dels naturals y habitants de Castelló de Farfanya, Vegueria de Balaguer per lo any 1718: segueix les pautes del Vecindari de 1717, malgrat que incorpora dos epígrafs nous dedicats a enumerar als morts i absents des de l’anterior vecindari i a donar les xifres globals d’animals que posseeix el poble.

Els Vecindaris dels anys 1720, 1721 i 1722 porten l’encapçalament següent: Relación de las personas que componen el lugar de Castelló de Farfanya. A diferència dels vecindaris anteriors, aporten una nova classificació dels habitants del poble (cavalleros, artes, estudiantes, labradores, propietarios, jornaleros, pobres, etc.), però no fan menció de la població femenina, dels parents secundaris ni dels criats; com els vecindaris de 1717 i 1718, contenen una relación de los muertos y ausentes i una relación del ganado si bé, a diferència dels vecindaris anteriors, relacionen el bestiar que posseeix cadascun dels propietaris.

Un quadern amb data de 1723 que porta per encapçalament: Relació que fan lo Batlle y Regidors de las casas de que se compon (la vila) son valor y producto, numero de les perssones de que consten les famílies, cavalcadures, senssos, censsals, emolumens del Comú, drets que paguen, terres del terme ab exprecio de ses espècies, calitat y productes, y demés de que se compon dit Poble y terme arreglada dita relació a la Recanacio y Visura. Aquest quadern, que anomenaré Relació general de 1723, es complementari del quadern de Cadastre de 1723 i – per la seva temàtica – guarda cert paral·lelisme amb les Respostes generals de 1716.

Una Relación del Repartimiento … entre los individuos que deven contribuir a la paga infraescrita que importa el Catastro cuia cantidad deveran pagar los individuos que abajo se dirán y por los motivos que a cada uno se expressaran en sus partidas de cargo. Aquestes diferentes partides per les que tributaven els caps de família eren: personal, cassa, tierras, cavalgaduras, censsales i ganado. El quadern està signat a l’any 1724.

Aquests nou quaderns son, de fet, un complement dels quaderns de Cadastre de 1716 a 1721. En quant als vecindaris, són fonamen­tals per a l’estudi de la demografia de Castelló: els corresponents als anys 1716 (inclòs Respostes Generals), 1717 i 1718 són els únics documents que permeten elaborar piràmides de població al llarg dels anys estudiats (apart dels Cens de Floridablanca). A més, els vecindaris de 1718, 1720, 1721 i 1722 aporten algunes dades demogràfiques sobre persones mortes, absentades del poble o vingudes de fora.

2.2. Els Cadastres

La part fonamental de la documentació conservada són els quaderns de Cadastre, amb encapçalaments diferents segons els anys: Catastro o Inventari de les cases y heretats als anys 1716 i 1721, Repartimiento por menor o Catastro por menor de Castelló de Farfanya por el año de … als darrers anys.

Aquests quaderns de Cadastre seran la base del present estudi i corresponen als anys 1716, 1721, 1734, 1736-1741 (sis anys consecutius dels que s’han conservat els quaderns corres­ponents) i 1746.

Al llarg dels anys esmentats, la confecció dels cadastres té modificacions d’importància. Els dels anys 1716 i 1721 contenen els següents apartats bàsics: decimador universal, decimadors particulars, universitat de la Vila de Castelló, descripció de peces de terra seguida d’una descripció de alguns hortets, descripció de cases i descripció de molins i forns.

El Cadastre de 1734 té, a més dels anteriors, dos nous apartats: relació del bestiar i relació de las personas … ab distinció de las que se deuen compendrer a la Paga de 45, y las de 25 Reals. El Cadastre de 1736 i els posteriors resumeixen aquests dos aspectes fiscals sota el títol de Personal de los individuos, on s’enumeren els fills i altres parents barons adults, els treballadors i els animals que té cada cap de família, pels quals – així com per la seva pròpia persona- es veia obligat a tributar. També és a partir de 1736 quan els Cadastres incorporen una llista dels individuos que tienen renta. La manca d’aquests aspectes fiscals als dos primers quaderns del Cadastre és suplida mitjançant els vecindaris i altres quaderns dels que ja he parlat.

El Cadastre de 1734 destaca perquè és l’únic que descriu les peces de terra (en aquest cas sota l’apartat de Catastro de la Nova Recanació) de forma gràfica: apareixen dibuixades esquemàticament 741 peces de terra (parcel·les), anotant a la pròpia figura les dimensions bàsiques per conèixer la superfície de la peça; i mentre als demés cadastres es segueix la pauta d’enumerar una darrera l’altra les finques o peces de cada propietari, al de 1734 l’ordre de les peces segueix la geografia del terme, fet que complica la tasca de cercar quants jornals de terra tenia cada propietari, mentre que facilita saber com estaven geogràficament distribuïts els diferents conreus.

Una tercera modificació la introdueix el Cadastre de 1736, indicant a continuació de cada concepte fiscal (una peça de terra, un mosso, un censal, etc.) la quantitat que calia tributar per cadascun.

A l’hora d’intentar una classificació d’aquests deu quaderns de Cadastre conservats, cal distingir – en primer lloc- els corresponents als anys 1716, 1721 i 1734 en que es féu nou cadastre, nomenant-se geometras expertos per a la Recanación, Visura y Reconocimiento de las tierras; és a dir, per a mesurar la superfície de cadascuna de les peces de terra dels diferents pro­pietaris, conèixer els cultius que s’hi produïen, la qualitat de la terra i la seva situació geogràfica dins el terme. Més avall es veurà com els resultats a que arribaren els diferents experts foren bastant divergents.

Així, doncs, es pot distingir: a) el Cadastre de 1716, que inaugura el nou sistema fiscal imposat pels Borbons; b) el Cadastre de 1721, any a partir del qual i fins a 1734 no es conserva cap altre quadern de Cadastre; c) el Cadastre de 1734, caracteritzat perquè les peces de terra són descrites gràficament, i d) els cadastres de 1736 a 1741 i de 1746, inspirats en el de 1734 i tan similars entre ells que és evident que sorgiren d’un mateix model que s’anava copiant – amb moltes lleugeres modificacions – al llarg dels anys.

Malgrat les diferències esmentades, els quaderns de Cadastre tenen uns temes generals comuns a tots ells:

Descripció de peças de terra o Jornales de tierra que componen el término eren apartats equivalents sota els que es detallaven els següents aspectes: nom del propietari, descripció de cadas­cuna de les peces de terra que aquest posseïa en diferents indrets del terme de Castelló (indicant la seva situació geogràfica: nom de la partida rural, límits de la peça pels quatre punts cardinals), cultius i qualitat de la terra, així com la superfície de la peça (expressada en jornals, setzens i porques).

Als primers quaderns (1716 i 1721) s’expressa, igualment, la modalitat de conreu (és a dir, si es practicava el guaret) i la productivitat i despeses de llavor per jornal: aspectes, tots ells, estereotipats; és a dir, que a determinat cultiu en una terra de determinada qualitat se li adjudicava una modalitat de conreu, una productivitat i unes despeses de llavors, sempre constants. Per exemple:

Peça de terra dita de Hores dista de la Vila mitja hora y de la casa del duenyo, possehida per Joseph Gastó, concisteix en mitg jornal de terra de regadiu (de) terra campa, si cull blat y ordi, se cultiva un any per altre, confronte a llevant ab Anton Vilanova, a mitg dia ab Joseph Canelles, a ponent ab Alonso Gra y a tremuntana ab Joseph Morana, dona de fruyts 4 qs. per una de blat y 6 qs. de ordi per jornal quant se sembra y es terra de segona calitat del terme.

Als Cadastres posteriors a 1734, en canvi, desapareixen totes aquestes dades estereotipades, així com els límits de cada peça, i es detalla al costat de cadascuna la classe (índex fiscal) i la quantitat que el propietari havia de tributar per aquell tros de terra. Per exemple:

Piesa de tierra poseida por el arriba dicho en Greñana. Conste en 2 Jor. y 3 quartos de sembradura, riego de 3ª calidad, Clase 16, paga: 15 Rs. 12 dí:

De la mateixa manera que més del 50 % de la quantitat global que el poble pagava per Contribució o Cadastre provenia del concepte de tierras (com es veurà), també les descripcions de peces són la part fonamental dels quaderns, ocupant tres quartes parts o més del total de pàgines, essent la part més laboriosa de buidar.

Quant es tributava per la propietat de la terra?. En un decret de 16 d’octubre de 1716, l’intendent Patiño establia les normes generals (3) que explicaven el funcionament del nou sistema fiscal: les terres foren dividides en 32 classes i tipus, segons l’indret i les dimensions, amb una anualitat tributària corresponent que oscil·lava entre trenta-sis rals d’ardits, la primera, fins a mig diner les de l’última divisió (4). Pel que fa a Castelló, és únicament a partir del quadern de 1736 – com ja s’ha dit- quan apareix detallat el que tributava cada propietari per cadascuna de les peces de terra, segons la classe a que pertanyien. Les terres del terme de Castelló es distribuïen segons les següents categories fiscals:

– classe 6: terres de sembradura de regadiu de 1ª qualitat; tributava aproximadament uns 23 rals per jornal.

– classe 8: horta, 18 rals per jornal.

– classe 9: sembradura regadiu de 2ª i sembradura secà de 1ª, 16 rals i 12 diners.

– classe 10: vinya de 1ª, 14 rals.

– classe 13: vinya de 2ª, 9 rals.

– classe 14: sembradura de secà de 2ª, 7 rals i 12 diners.

– classe 16: sembradura de regadiu de 3ª, 5 rals.

– classe 18: sembradura de secà de 3ª i olivera, 4 rals i 12 diners.

– classe 28: terra erma, 8 diners per jornal.

Dues són les dades més generals deduïdes d’aquest capítol del Cadastre: la importància en extensió dels diferents cultius dins el total de terres del terme i la distribució de la propietat de la terra.

b) Personal de los individuos és l’epígraf que, amb posterioritat a l’any 1734 (en el qual quedava desglossat en dos apartats equivalents, com ja s’ha dit), serveix per a designar el que havia de tributar cada cap de família tant per la seva pròpia persona, com pels seus fills, germans i altres parents i treballadors, així com pels animals i arnes que podia posseir. Per exemple:

Geronimo Armengol, jornalero y cabeza de familia de edat 46 años, paga 45 Rs.

tiene un hijo llamado Gerónimo de edat 24 años, paga 25 Rs.

tiene 2 mulas, paga 6 Rs.

tiene un burro, paga 1 Rs.

Els caps de família solien tributar, per la seva pròpia persona, 45 rals, tret dels “jornalers pobres” sense casa pròpia, que sols pagaven 25 rals. Estaven exclosos d’aquest tribut el noble, el ciutadà honrat, els eclesiàstics i les vídues. Uns i altres tributaven en cas de tenir parents barons adults (25 rals per cadascun, excepte els fills del noble que també estaven exempts), treballadors (25 rals) o animals (per un mulo, 3 rals; per un burro, un ral; per tenir arnes, 11 rals; per cada cap de ramat de llana, mig ral)

Les dades que aporta aquest apartat del cadastre són fonamentals a l’hora de definir l’estructura social i, secundàriament, interessen per conèixer la demografia dels anys 1734 – 1746, a man­ca de vecindaris després de 1723.

c) Discripció de cases, Relació de las Casas o, simplement, Casas de la Villa de Castelló de Farfaña són els títols sota els que es relacionen cadascuna de les cases del poble. Les descripcions dels cadastres de 1716 i 1721 són molt més detallades que les dels anys posteriors:

Una casa cituada en lo Carrer de la Collada pròpia de Joseph Gastó concisteix ab una entrada, un celler, establia, una saleta y dos aposentos estimada sa propietat en vuytanta lliures habitada per son duenyo confronte a llevant ab lo camí a ponent ab lo Carrer a migdia ab lo dit Camí y a Tramuntana ab casa de Joan Genoves y es dins del poble.

En canvi, els Cadastres de 1734 i posteriors sols informen del nom del propietari, de la classe o calitat de la casa i de la quantitat a tributar: 15 rals la casa de 1ª categoria, 10 la de 2ª, 7 la de 3ª i 4 rals la de darrera categoria.

Les dades que aporten aquestes descripcions de cases ajuden a definir l’estructura social i -secundàriament- informen del número de famílies que habitaven al poble.

d) Censals que percebeixen diferents particulars o Individuos que tienen Renda són els apartats sota els que es relacionen els propietaris de censals, així com el nom dels qui havien de pagar-los i la quantitat anual que havien de satisfer.

e) Sota els epígrafs Decimador Universal i Decimadors Particulars, els quaderns de cadastre especifiquen els propietaris de drets de naturalesa feudal (delmes, primícies, quísties) i les quantitats de productes que els pagesos es veien obligats a lliurar (o bé llur valor en metàlic).

f) Universitat de la Vila de Castelló o Emoluments del Comú són els apartats on es detallen les propietats i drets que posseïa el Comú de la Vilai els guanys anuals que produïen.

g) Per últim cal esmentar els apartats del cadastre dedicats a la discripció de molins i forns, amb nom del propietari i guany anual.

2.3. Altres documents

Un tercer tipus de documents són els que anomenaré papers solts, sovint folis o dobles folis solts que tracten aspectes relacionats amb els temes del cadastre: actes notarials, certificats, cartes, impressos, etc. Alguns d’aquests papers solts, malgrat que no for­men quadern (no estan cosits) poden considerar-se com una sola unitat, ja que tracten d’un mateix tema: per exemple, les cartes que els regidors i el síndic de Castelló van trametre al Superintendent General de Catalunya protestant per la – segons ells- insuportable càrrega fiscal que tenia el seu poble al voltant de l’any 1726.

3. BIBLIOGRAFIA

– ANES ALVAREZ, G.: Las crisis agrarias en la España moderna. Madrid, Taurus, 1970.

– CARDOSO, C.F.S. i PÉREZ BRIGNOLI, H.: Los métodos de la historia, Barcelona, Ed. Crítica.

– CARRERA PUJAL, J.: Historia política i económica de Cataluña. Siglos XVI – XVIII, Ed. Bosch, Barcelona, 1946.

– CAINO, N.: Viaje en España (1755), TOWSNEND, J.: Viaje a España hecho en los años 1786 y 1787, en Viajes de extranjeros por España y Portugal, recopilació de J. García Mercadal, Ed. Aguilar, Madrid, 1962.

– DOMÍNGUEZ ORTIZ, A.: La sociedad española en el siglo XVIII, C.S.I.C. , Madrid, 1955.

– GIRALT, E.: Evolució de l’agricultura al Penedès. Del Cadastre de 1717 a l’època actual; Assemblea intercomarcal del Penedès i Conca d’Odena, Martorell – Igualada, 1950.

– GUILLAUME, P. i POUSSOU, J.P.: Demographie historique. Armand Colin, París, 1970.

– IGLESIES, J.: El Cens del Comte de Floridablanca de 1787. Part de Catalunya, Fundació Vives i Casajuana, Barcelona, 1968-1970, 2 vols.

– IGLESIES, J.: Distribució comarcal de la població catalana a la primera meitat del segle XVI, S.C.H.I., Barcelona, 1957.

– LABORDE, A. de : Viatge pintoresc i històric; el Principat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Biblioteca Abat Oliva, núm. 1, 1974.

– LLADONOSA I PUJOL, J.: Història de Lleida, F. Camps Calmet Ed., Tàrrega, 1972, 2 vols.

– LLOBET REVERTER, S.: José Aparici y los pueblos de la provincià de Lérida en el siglo XVIII, revista ILERDA , núm. VIII, I.E.I., Lleida, 1947.

– NADAL FARRERAS, J.: La introducciòn del Catastro en Gerona, Universidad de Barcelona, 1971.

– NADAL OLLER, J.: Demografia y economia en el origen de la Cataluña moderna, un ejemplo local: Palamós, EHM, VI, 1956-1959.

– NADAL, J.: La población española (siglos XVI a XX), Ed. Ariel, Barcelona, 4ª ed., 1976.

– NADAL, J. i GIRALT, E.: La population catalane de 1553 à 1717. L’immigration francaise et les autrés facteurs de son développement, París, 1960.

– MADOZ, P.: Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones en Ultramar, Madrid, 1845-1850, 16 vols.

– MERCADER RIBA, J.: La transformació dels Municipis catalans en temps de Felip V, Rafael Dalmau Ed., Barcelona, 1963

– MERCADER RIBA , J.: Felip V i Catalunya, Edicions 62, Barcelona, 1968.

– MOXO, S. de; La disoluciòn del régimen señorial en España, C.S.I.C., Madrid, 1965.

– ROMERO I GARCIA, E. i GAYA I FUERTES, A.M.; La mentalidad campesina en el Segrià del siglo XVIII, tesi de llicenciatura inèdita, Barcelona, Curs 1978-79.

– RIBA I GABARRO, J.; La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico -social dun municipi de la comarca d’Igualada, Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1972.

– RIBA I GABARRO, J.; Un vilatge dels Cardona-Medinacelli a Catalunya, Rafael Dalmau Ed., Barcelona, 1968.

– SALES I FOLCH, N.: Una vila catalana del segle XVIII, Rafael Dalmau Ed., Barcelona, 1962.

– SANAHUJA, P.: Història de la ciutat de Balaguer, Ed. Seráfica, Barcelona, 1965.

– SANAHUJA, P.: Historia de la Villa de Àger, Ed. Seráfica , Barcelona, 1961.

– SANMARTI, A.: Colección de órdenes, relativas i la Nueva Planta por Don Antonio Sanmartí Escribano de Ayuntamiento de Lérida, Lleida (s.d.)

– SOLÉ I SABARIS, LI. (director): Geografia de Catalunya, Ed. Aedos, Barcelona, 1964, 3 vols.

– TERAN, SOLÉ SABARIS i altres: Geografia regional de España, Ed. Ariel, Barcelona, 46 éd., 1978.

– VICEDO I RIUS, E.; Les transformacions socials i econòmiques a la Lleida del segle XVIII, tesi de llicenciatura inèdita, Barcelona, curs 1978-79.

– VILAR, P.: Catalunya dins l’Espanya moderna, Edicions 62, Barcelona, 1966-1968, 4 volums.

– VILAR, P.: La fi dels elements feudals i senyorials a Catalunya al segle XVIII i XIX , revista L’Avenç, núm. 1, abril 1977.

– WRIGLEY, E.A.: Historia y población. Introducción a la demografia histórica, Ed. Guadarrama, Madrid, 1969.

– ZAMORA, F. de: Diario de los Viajes hechos en Cataluña de Francisco de Zamora, publicat per Ramon Boixareu, Ed. Curial, Barcelona, 1973.

NOTES AL CAPÍTOL I

1. Aquest formulari es pot veure a l’Apèndix núm. 6 – I de NADAL FARRERAS, J.: La introducción del Catastro en Gerona, p. 128. De Castelló de Farfanya es conserva també un formulari que ve a ésser un resum de l’esmentat quadern de Respostes generals de 1716: el model d’aquest segon formulari es pot veure a l’Apèndix 6 – II de l’esmentada obra de Nadal Farreras.

2. Aquestes normes generals foren publicades per SANMARTÍ, A.: Colección de Ordenes relativas a la Nueva Planta, Lleida, 1806, pàgs. 241 – 254 .

3. MERCADER RIBA, J.: Felip V i Catalunya, Barcelona, Edicions 62, 1968, pàg. 70.

Anuncis

Feu un comentari »

Encara no hi ha cap comentari.

RSS feed for comments on this post.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Bloc a WordPress.com.

%d bloggers like this: